SERRA
Història de Serra
Serra, una ruta històrica cap a València
Serra es troba en ple cor de la Serra Calderona, al centre d’un estratègic eix natural que serveix de comunicació entre la vall del Palància, al nord, i la plana de València, al sud. El corredor Serra-Torres Torres era el camí més curt per anar a peu o cavalcant a Aragó des de València o viceversa, ja que s’evitava la volta de rodejar la Serra Calderona per Sagunt, o per altres passos de muntanya més cap a l’interior.
Al llarg de la història, este corredor i port de muntanya ha estat camí de pas habitual per a passants, viatjants, correus i exèrcits. Les diferents cultures que històricament s’han anat succeint per les terres valencianes també van establir ací els seus assentaments, i al mateix temps es construïren nombroses fortificacions medievals utilitzades com a talaies.
Torres de Serrans
S’ha dit, sense massa fonament històric, que el nom de les Torres de Serrans (segle XIV) prové del fet que eren utilitzades pels pobles de la comarca dels Serrans (La Serrania) per entrar a València. És molt probable que no fora així, perquè l’entrada tradicional a València del camí de Llíria, i en conseqüència de tots els pobles de La Serrania i del Racó d’Ademús, que entraven a València pel Pont de Sant Josep i el Portal Nou, situat aquest precisament on començava el carrer de Llíria (des de 1905 carrer de Salvador Giner).
En canvi, al Portal de Serrans (i l’anterior porta dels Serrans) arribaven tant els serrans de Serra, com els de altres poble de la ruta, que durant segles van portar a la ciutat productes agrícoles, minerals i forestals, així com els viatjants que venien d’Aragó i Catalunya, tant si havien passat pel pas natural de Serra o pels camins reials d’Aragó i Catalunya que confluïen prop de Sagunt. A més a més, tothom sap que les diverses portes d’una ciutat solien prendre el nom dels pobles i rutes amb els que enfrontaven. Així tenim que les Torres de Quart prenen el nom d’aquest poble (que el pren del quart mil•liari d’una via romana) per on accedien aquells que venien de Quart i altres pobles de la seua ruta. Tanmateix trobem que al portal dels Serrans segueix -ja dins la ciutat- els carrers de Nàquera i dels Serrans, al final del qual vivien els Boïl de l’Escala, senyor de Manises i que en algun temps foren també Senyors de la Baronia de Serra.
Antiguitat de Serra
Els primers antecedents coneguts sobre la presència humana a Serra es remunten a la prehistòria. A diferents jaciments s’han trobat peces de sílex i fragments de ceràmiques negres, alguns d’època Neolítica i la gran majoria del Bronze Valencià. De les èpoques ibèrica i romana es té constància almenys per tres poblats ibers: Alcalà, Ria i Portaceli, a més de restes corresponents a diverses viles romanes i el mateix assentament de Ria.
Al terme municipal de Serra han existit durant segles diversos assentaments o poblats. L’actual nucli urbà de Serra es suposa que pogué ser una fundació d’època musulmana, per tant serien més antics els assentaments de Ria. Per altra part, també es coneixen altres quatre pobles que existien en època medieval, com és el cas d’Armell, en la zona de Mugró, Lullén (entorn de l’actual Pobleta), Rocafall (prop de La Torre) i un altre poble musulmà de nom desconegut sobre el qual es va fundar el monestir de Portaceli.
Serra Medieval
L’origen de l’actual població de Serra podria remuntar-se als primers segles de l’ocupació àrab del territori valencià. L’any 711 els àrabs comencen la invasió de la Península i en pocs anys arribaren també a les terres valencianes, on amb el temps comencen a construir castells i talaies com les que trobem al voltant de Serra. Per la seua situació estratègica, el pas natural de Serra tingué com a element principal el Castell de Serra i un important sistema defensiu i de vigilància format també per les torres de Ria, de l’Ermita i de Satarenya, així com la Torre del Senyor, que es troba dins del nucli urbà. Com a poblacions d’aquella època estaven la vila de Serra i les diverses alqueries citades abans.
En el s.XI el rei musulmà Yahya Al-Qadir, pretendent del regne de València, va acampar a Serra juntament amb Àlvar Fánez, parent del Cid i ací li varen ser entregades les claus de la ciutat. Poc després, el Cid va conquerir València i també Serra.
En 1232 comença la conquesta del Regne de València per Jaume I. Serra va ser conquerida per les forces cristianes i en 1240 apareix la seua donació al Llibre del Repartiment. Serra i les seues alqueries, forns, molins i castell van ser donats a Gauteri de Roma, passant posteriorment a la família Bellpuig, als comtes de Prades, als Boïl i altres fins a arribar als Folch de Cardona, posteriorment convertits en ducs de Montellano, en mans dels quals romangué fins que van ser abolits els senyorius en el segle XIX.
Després de decretar Felip III l’expulsió dels moriscos, Serra va quedar despoblada i el seu Senyor, Josep Folch de Cardona va atorgar Carta Pobla, el 26 de novembre de 1609, als nous repobladors, cristians vells, provinents d’Alcublas, de València i d’altres pobles de l’Horta.
La importància estratègica del corredor natural de Serra tornà a manifestar-se durant els diferents conflictes bèl•lics dels últims segles. Al final del segle XIX van passar per Serra les tropes carlistes de Santés que es dirigien a prendre València.
Durant l’última Guerra Civil, es va acabar de construir la carretera de Torres Torres, històricament un transitat camí de ferradura, que va ser fortificada per posts de metralladores i trinxeres a la fi de protegir este pas de l’amenaça franquista, ja que els membres del govern de la República residien en xalets de Serra i Nàquera. El mateix president de la República, Manuel Azaña, tingué establida la residència a la finca de La Pobleta (antic poblat musulmà de Lullén) i als seus voltants hi hagué un notable desplegament militar i peces d’artilleria. Acabada la Guerra Civil, l’hospital Dr Moliner a Portaceli, es va convertir en un camp de concentració de represaliats republicans.
